1. festa del dialetto romagnolo. Arvarsen - Domenica 5 luglio 2009

Arvarsen. Te at chi sit e’ fiol. Cum la j è andeda?



Alora cum la j è andeda? A prov a arspondum da par me. Par quel ch’ò vest e ò santì me, la è andeda ben.


Me però ò vest sol quel ch’ò vest. Che e’ paes ad ’Rvarsen nenca s’l’è znin l’è comunque trop grand e nenca me, cumé tot chiitar chi j è ‘vnù, a n’ò putù l’ès indipartot.
E pó dato ch’i m’à mes ad dentar a l’urganizazion senza che me al saves (me, int la mi testa a s’era avnù sol par santì e magari par magnem un pez ad pida) av pos scor sol da che punt ad vesta che lé (ad dria de’ palchiton), ch’lè diferent da quel di spetadur chi era in sdéi (e i piò in pia) a lè daventi.

Alora. La è andeda ben! Nenca trop ben. Nun a n’avresum mai pansè che sareb ’rivata tot cla zenta. Mo quant ch’i era? Un strabigh… Pansì che sol int e circul j à vandù melezenqzent sunzezi!
Che miga tot pó j à magné dla sunzeza... Quant chi era quii ch’i à magné de’ parsot? E quant quii ch’i n’à magné gnint da fat? E’ pó u n’è ch’us magnes sol int e’ circul. Us magneva nenca da i “Tri pataca". Int e' risturent. Ch'i daseva la pida nenca a lè. E a lé quanti eri? Boh!


 

E’ fat l’è che tota sta zenta an s'l'aspitemi. Da lé e’ casen!
Cun al machini prema. Che se la zenta la ciapeva tota e' “bus”, ch'avami preparè e' sareb stè mei! Mo al savì cum ch'l’a j è la zenta. I vò arivé tot d'in só... int e' post. In s'afida. Magari u j è stè nench chi ch’l’à 'vù paura che pó al lasesum a pè... a la só… A n'e sò... Sta ad fat che a un bel mument a si sam truvè tot int e’ mez. J aveva rimpì ad machini indipartot... e i daseva nenca dan (che quel de’ pulman chi sa al biastemi par fè al manovri... Mo nenca e' pulman po i n'e' puteva tó un po' piò znin!). E quii ch’i s’è truvè in che casen, un po’ la j è steda nenca ben!

 

 
I aveva rimpì nenca i post riservè a quii che a j avemi invidé nun... E a qué am scus cun tot.
Mo nenca me ch'aveva e' "pass" cme lou, am sò truvè ch'u ngn'era un post invel e la mi moi, dop ch'la m'à scarghè dria a e’ paes l’à j à mes un'ora par sistemé la machina! Quii chi gestiva i parcheg i sarà stè pu di quajun!

Tropa zenta! An s'la aspitemi. Pansì che quii ch'j à mes só i pelch, an, int un'enta ucasion cumpagna a questa, i j aveva cazè daventi vent scarani e quatar aglj era armenzi svuiti... I s’era fat ch'l'idea che lé. Acsé j à pansè ben ad purtè una quelca scarana ad pió... mo no una masa… par fè che!
'Csé quasi tot a sam armast in pià!

 

 

Pr'e' rest l'è andeda ben. Beli al poesi. Brev i cantaren. Bel i spetecul. Robi veci e robi novi insem. Cum l’eva da ès par puté a cuntantè tot.

U ngn'era Marescotti! Porca madosca! Nenca me quand ch’a l'ò savù a i sò armazè mel... Dop tot j à pansè d’ès stè ciapè pr e' cul e che int i manifest a j avesum scret che ló u j era acsé tent par scriv. Parché a scriv ch’u j era Marescot al savemi ch’i avniva só tot...
Mo av zur che no. Ch'a n'avem fat aposta. Nun a savemi che lo u j aveva da l'ès d’ad bon... e a i sam armanzè mel nenca nujtar!
Nenca ad quest comunque av dmand scusa a tot (mo ch’a saviva però che me an n’ò colpa!).

Chi ch’u j era s'u ngn'era Maescot ? Chi j era?... U i n'era un strabigh! Tot i mei.
Giost par din un queicadun ch’a j ò vest me (che quii ch’a ngn’ò vest a ni degh che dop un s’dega che me a j ò det ch’i j era e inveci i ngn’era!):
U j era Nadiani ch'l'è stè bravesum, cmé sempra, e u s'à fat sbudlé da e' rid! Campitelli, ch'là let un pez ad Nardini. Brev nenca ló. Ilario Sirri, ch'là let Galli. Mo an l'ò putù santì che me a s'era za andè via in du ch'u j era ch'letar pelch. A n'ò santì gnenca Borghi (Borghi però a l'ò vest ch'u j era), e gnenca Maltoni e Gasperini, mo an n’ò bsogn ad santìi par dì chi è brev.
L'è avnù nenca Bellosi, che nun an l'avami gnenca invidé, parchè ciòu, Bellosi... e sta a Fusgnen... e pó ‘ndè a scumadè Bellosi par una roba acsé... Insoma an l’avem ciamè e ló inveci l'è 'vnù d’istes (cun cla su bela berba, che toti al volti ch'al vegh um fa vnì voja ad femla cres nenca me... e al fareb s'la num fases scador!) e me, pataca, un m'è 'vnù gnenca int la ment ad invidel a muntè sò int e' palchiton... U s' ved ch'a s'era za un bel pez in là… che in che mentar i vleva muntè só tot... e u ngn'andeva ben gnint! Chi ch'l'era capitè trop prest, chi trop terd. Chi ch'e' vleva muntè só prema, chi dop... chi l'aveva d'andè via... Chi ch’u j era avnù seda e e' duveva recitè in che mument... e u ngn’era l’acua…Un casen!

 

 

Furtona che i pelch i era du, se no in du ch’a la mitami tot chla zenta?

I m’à det, mo an l’ò vest che tra la zenta u i era nenca Mescolini, Franco, ch’lè un ator famos (par quii chi i n’e’ cnos, la fat la perta de’mostar int e cinema “Il Mostro” ad Benigni. Ló l’era mostar, quel ch’u j insgniva e cines… mo ad cinema u n’à fat djitar, una masa… ). Mescolini la fat nenca Shakespeare in dialet… e s’a l’avdeva un pez a i l’avreb fat fè nenca a lé.

Dop me, alglj ot e mez, a sò andè via da e' castel a sò andè int e' pelch sota a la tora.
A la sò nun a pansami ch’u ngn'i fos nisun e inveci a s' sam truvé che e’spetecul l'era za incminzì nench senza ad nun. Só l'era pin ad zenta! E i s'era urganizè da par loujitar! Mei acsé!
Dop avem incminzì. Castellucci ch’e’ canteva, la Maria Assunta Biondi ch'la j à let Bruchin e via acsé… an sò pió quenta zenta la m’sipa paseda daventi. E l'è andè tot ben!

Um dispis sol che a un zert mument u m’s’è presentè Miro Gori, che e’ duveva l’ès ad ciota int e castel e inveci qualcadun u j aveva det d’avnì só. Me, pataca, inveci ad fèl muntè só, che acsé a l’avreb santì nenca me (ch’a l’ò semprva vlù santì e a ngn’i sò mai ‘rivat) a j ò det ch’l’andes via, che e’ su post l’era ad ciota. Pataca! (Me). A sper sol che ad ciota e’ sipa ‘rivat a lez un qualquel.

 

 

 

Quand ch’u s'è fat scur l'è stè belesum! La luna quasi pina int e' zil. Da la tora u s'avdeva al lusi dalongh tot d'intond int e scur… Bel!

E l’è stè bel nenca e’ “Mistero buffo” (e non Misero buffo cum a j aveva scret me int e’ programma ch’am sò sbai) e spetecul ad Dario Fo, ch’u l’à arfat in dialet Simone Toni. Ló brev e nenca e su fradel ch’e’ suneva e e’ canteva cun ló (ló però un m’à det ch’um u s’ciameva e’ me al cnos par e’ fradel ad Simone Toni). I s'à fat pisì ’dos da e' rid…

Sol du j è ndè via incaplè. Un ch'u s'era iscret int l'utum e dop l'à incminzì a dì ch’al spustesum, prema int e' pelch de' castel, pó quand ch'a i ò det ad no, l'à vlù ès mes prema de’ su ureri parché se no int e' scur l'aveva paura ad no ‘vdéi. Mo dop, quand chiitar i l'à santì, i à incminzì nenca lou ad dì che int e’ scur i n'avdeva, e i vleva lez tot prema ch’e’ cales e’ sol. Alora, dato che i vleva lez tot prema de' scur, quest, dop ch’a l'ò spustè, a l'ò duvù tajé e ló u s'è incaplè e l'è ndè via. U m dispis... ch’l'era nenca brev!

Ch'l'etar inveci u s'è incaplè e l'è ndè via, dop che da e' pelch quajcadun l'à tolt pr e' cul Berlusconi.
"Questo non è il mio ambiente, me ne vado!" A n’ sò gnenca chi eral… Bon viaz!

Poch prema ad ciud, am un sò dè che fra la zenta in sdéi u j era nenca un nir (un nir ad chi nir propi niri nir) cun una gamba inziseda. An cred ch’l’epa capì una gran masa, però a l’ò vest ch’u s divartiva nenca ló. Dop a la mezanota avem cius e a s’sam ’ndè ca.

 

 



Box Contatti
• Web-Mail
Menu sito
  • home
  • associazione
  • Te ad chi sit e' fiol?
  • novità
  • eventi
  • Scarga quel ch't'vù
  • Poeti di Romagna
  • amigh
  • gallerie
  • La lòzla
  • ....
Prossimi eventi
Nessun evento futuro annotato
Scor nenca te
Titolo : santema
Replica # 1 - Par nun l'è Rabazir... e credo, sta per "rigatti...
28/05/2013 - 14:54
Titolo : santema
14/01/2013 - 21:21
Titolo : Gì pù la vosta...
Replica # 3 - grazie per la risposta, in effetti la definizion...
3/03/2012 - 10:40
Mini Tchat
Loading...
Entra in Chat
Info Sito
Utenti online: 2
Visite al sito: 21024
Visite odierne: 57
Record online: 59
(il 9/01/2023 - 12:06)
Up New-CMS 1.16 Valid CSS Valid html 4.01 GNU General Public License Up